Recollim les experiències de les persones que són testimoni directe de la feina diària que els Pallapupas fan als hospitals catalans: persones malaltes, familiars, personal sanitari, els pallapupas...
Pots enviar els teus testimonis per correu electrònic o als nostres canals habitiuals
Moltes gràcies Pallapupas!
Volem agrair a la parella de Pallasos de l’Hospital del Mar la seva gran tasca fent desapareixer l’angoixa i disminuint el dolor del nostre fill de 5 anys, el dia 15 de febrer, amb una cosa molt senzilla, però molt difícil a l’hora….fent riure a un nen quan s’ha d’operar. Ens vàreu rebre a la sala d’espera de cirurgia ambulatória i ja vàrem oblidar una mica on estàvem, tot jugant a fet i amagar..... Ens vàreu fer costat en la sala de preoperatori, junt amb la infermera, la auxiliar i el zelador que se’l va emportar en una cadira de rodes, que a l’hospital es converteix en un cotxe de carreres, a punt de guanyar….
Quan ja els pares no poden entrar i s’obren unes portes metàliques per entrar a quiròfan, on el cirurgià l’ha d’operar, dos cares conegudes vestides de verd, amb nas de pallasso, el vareu rebre per estar al seu costat fins que l’anestesiòleg fa bufar molt i ja no pots despertar…. I en el postoperatori, quan estava mig adormit i no es volia quedar estirat, vareu tornar a fer-lo oblidar el dolor…tot rient fins a l’hora marxar… La vostra és una tasca poc coneguda però molt important, però sobretot , feta per uns grans professionals.
Moltes gràcies Pallapupas per humanitzar els hospitals.
Família Font Castillo
Pallapupas te la màgia d’entrar en el nen i que aquest pugui mostrar el que sent.
Maria, supervisora de Pediatria i Neonatología Hospital Arnau Vilanova (Lleida)
Veure riure al nen malalt és molt gratificant i Pallapupas ho aconsegueix.
Personal d’infermeria de Pediatria
Entrar en un hospital és angoixant però veure com es tracta als nens i el poder gaudir de bones estones amb els pallassos és molt important tant per als nens malalts com els seus familiars.
Pares de l'Arnau
Amb els Pallapupas els nens estan més “clowntents”, passen d'una actitud d'incertesa davant una intervenció quirúrgica a un somriure. És un gran canvi tant per als nens com per als seus pares.
Cristina Capdevila, secretària CMA, Hospital del Mar
La tasca de Pallapupas és una teràpia alternativa que complementa satisfactòriament el nostre treball.
Sonia Ferrer, infermera CMA, Hospital del Mar
Pallapupas són professionals que formen part de l'equip assistencial i aporten serenitat confort i alegria, permetent que la situació d'estrès, tant dels nens com de les seves famílies, disminueixi notòriament.
Carme Romero, infermera CMA, Hospitral del Mar
El somriure i l'alegria és el millor medicament sense recepta que ens donen.
Mª Helena Martínez, Integradora Social
Professionals del cor i l'abraçada.
Isabel Roca, Terapeuta Ocupacional i Musicoterepeuta
Ens permeten obrir portes a l'afectivitat de les persones amb demència.
Jose Luis Oreiro, Psicòleg
Hola,
Us escrivim des de l’Escola de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, per explicar-vos una divertida anècdota.
A través de la “història” de l’ingrés que un infant va explicar als companys de la seva escola s’ha provocat un gran ressò de la vostra feina. Potser sí que, en un futur immediat tindreu molts candidats per fer riure als infants malalts.
Us adjuntem la “història” i, a continuació, podreu seguir el fil dels correus amb l’escola del Salim.
Acabo de llegir l'entrevista de l'Angie Rosales a La Contra de La Vanguardia, i m'ha emocionat. Us vull felicitar per la vostra importantíssima tasca, i tb us vull animar pq seguiu en aquest camí, ja que entenc que sou la joia de la corona de la medicina. Un bon cos sanitari és important, però tb ho és l'entorn del pacient, que és l'objectiu de tot això.
Jo vaig estudiar fisioteràpia, i com que no vaig tenir gaire sort amb les feines, vaig canviar, i ara em dedico a la prevenció de riscos laborals. En la meva actual feina haig de fer sovint formacions als treballadors, i el meu mètode per mantenir la seva atenció, és fer una mica la pallassa, i somriure molt (a la resta de la vida tb ho faig, eh??), i estic segura que així, pq després m'ho diuen, el meu missatge els hi cala més, i després quan estiguin treballant aniran amb més precaució.
Res més, no us explicaré la meva vida tampoc, jajjaa!! Només volia aixó, felicitar-vos i encoratjat-vos per la vostra feina, tot i no haver-vos conegut mai......
Una abraçada a tot l'equip!!
PD: Em feu molta enveja!!!
Pili....
Pili
Testimonis per apropar la feina de Pallapupas - Pallassos d'Hospital. 10 anys transformant la realitat als hospitals.
.jpg)
